Aguest maitin a auut lòc era compareishença annau dera sindica d’Aran en Parlament de Catalunya, qu’enguan a estat, per prumèr còp e a demana deth Conselh Generau d’Aran, en sen deth Plen deth Parlament.
Un des ahèrs destacadi d’aguesta compareishença a estat era reclamacion per part dera sindica d’Aran entà qu’era Val d’Aran compde damb un deputat o deputada elècte en aguesta cramba, entà representar era singularitat aranesa e coma garantia de qu’er aranés sigue present en Parlament.
Era sindica d’Aran tanben a destacat qüestions coma eth besonh de creacion d’un modèl de finançament pròpri, era reforma dera Lei de Regim Especiau d’Aran o era critica situacion dera lengua, entre fòrça d’autes.
Aguest meddia a auut lòc era compareishença dera sindica d’Aran, Maria Vergés, en Parlament de Catalunya entà expausar era realitat dera Val d’Aran en tot dar compliment a çò que ditz era Lei de Regim Especiau d’Aran en sòn article 80.2. Totun, enguan, per prumèr còp, aguesta compareishença s’a amiat a tèrme en Plen deth Parlament, a demana deth Conselh Generau d’Aran, en tot esdevier un pas important en reconeishement e consolidacion der autogovèrn aranés.
Volem qu’era Val d’Aran compde damb un deputat o deputada elècte en aguesta cramba, que non depene dera volontat des partits politics se non que sigue trigat pera ciutadania
Representacion dirècta en Parlament
Ena sua intervencion, era sindica a reclamat era representacion dirècta dera Val d’Aran en Parlament de Catalunya: “volem qu’era Val d’Aran compde damb un deputat o deputada elècte en aguesta cramba, que non depene dera volontat des partits politics se non que sigue trigat pera ciutadania en tot representar ara nòsta tèrra”, afirmaue, en tot híger: “qu’Aran age representacion dirècta en aguesta cramba non ei sonque ua qüestion de preséncia der unic territòri dotat de singularitat istorica, institucionau, politica, lingüisitica e culturau de Catalunya, que ja serie ua rason de pes, se non que serie era garantia qu’era tresau lengua oficiau en Catalunya sigue tanben ua lengua viua en sòn Parlament”.
Lengua pròpria d’Aran e de Catalunya
Era situacion critica dera lengua a estat un des punts destacadi ena sua intervencion, afectada pera manca de recorsi economics e, a còps, era manca de volontat d’amiar a tèrme politiques d’impuls der aranés.
“Er aranés a d’èster tanben present en aguesta cramba, non sonque coma un exercici de normalitat democratica, se non tanben coma ua manèra d’exemplificar era diversitat lingüistica de Catalunya e de garantir er emplec dera tresau lengua oficiau de Catalunya en Parlament, perque ei tanben lengua de Catalunya, e perque aguesta cramba represente tanben a toti es aranesi”, manifestaue era sindica d’Aran.
Un nau modèl de finançament
Vergés a amiat a tèrme un balanç des accions e politiques desvolopades peth govèrn d’Aran en aguest darrèr an e a repassat er estat des competències transferides coma era gestion des emergéncies o era sanitat, e aqueri airaus enes qu’ei de besonh trabalhar entà arténher es competéncies e es dotacions de besonh coma eth torisme o er espòrt, entre d’auti.
“Es esturments damb es que compdam son encara fòrça escassi”, declaraue, en tot híger que: “mès enlà des recorsi tà 2024 qu’era Generalitat contemple tara Val d’Aran, eth govèrn d’Aran vò arténher qu’era maxima institucion aranesa age, ara fin, un sistèma de finançament pròpri e qu’es recorsi destinadi ath Conselh Generau d’Aran dèishen de depéner de convènis e acòrds puntuaus que dinamiten eth concèpte d’autogovèrn e autonomia, e ath madeish temps, volem èster corresponsables deth nòste finançament e que se desvolope aquerò que mandate er article 92 dera LREA, sus era participacion en tributs dera Generalitat e d’autes administracions”.
Reforma dera Lei de Regim Especiau d’Aran
En tot parlar deth desvolopament der autogovèrn d’Aran, era Sindica a comunicat as deputats e deputades deth Parlament qu’eth govèrn deth Conselh Generau trabalhe en ua modificacion dera Lei de Regim Especiau d’Aran entà adaptar-la ara realitat e es besonhs actuaus deth país.
“Era modificacion dera Lei d’Aran a d’abordar eth tractament juridic e administratiu d’ua institucion qu’a dia d’aué ei considerada en aguesti àmbits, e damb toti es respèctes, coma un ajuntament gran en lòc de coma un govèrn autonòm”, manifestaue, higent que: “volem amiar a tèrme aguesta modificacion dera man deth govèrn de Catalunya e damb eth supòrt d’aguesta cramba, ena que i depositam era nòsta confiança e qu’ei entà Aran era garant de qu’es sòns drets seran respectadi”.
Lei de Montanha
Atau madeish, asseguraue que: “non mos volem arturar aquiu, se non que tanben seguim trabalhant entà arténher eth reconeishement dera nòsta singularitat per part der Estat” e a destacat eth trabalh qu’era maxima institucion aranesa amie a tèrme de hè uns ans ençà damb es comarques vesies entà definir es estratègies de desvolopament qu’eth Pirenèu a de besonh.
En aguest sens, era sindica d’Aran a destacat que “era naua Lei de Montanha qu’aguesta cramba aurà de debàter en brèu a d’èster ambiciosa e non a de demorar a mieges entà esdevier reaument un recors efectiu que restituisque eth grèuge istoric que pòrte patint aguesta part deth país” a çò que higie “resulte imprescindible abordar de forma urgenta qüestions qu’an a veir damb er impuls de programes especifics tara montanha adaptadi especiaument as circonstàncies sociaus e economiques deth Pirenèu, e tot açò, s’a de hèr, sense cap tipe de dubte, damb eth consens deth territòri. Era Lei de Montanha esdevierà totuaments insufisenta se non implique ua estratègia realista qu’amie a tèrme politiques concrètes e inversion enes sectors productius entà assegurar era diversificacion economica e era retencion deth talent entre d’autes qüestions”.
Era sindica d’Aran a acabat era sua intervencion en tot demanar as deputats e deputades eth sòn supòrt e empatia entà ajudar ara Val d’Aran a desvolopar era sua autonomia politica, qu’a coma darrèr objectiu, eth benèster des persones.
La Val d’Aran quiere representación directa en el Parlamento de Catalunya
Esta mañana ha tenido lugar la comparecencia anual de la síndica de Aran en el Parlamento de Catalunya, que este año ha sido, por primera vez y a petición del Conselh Generau d’Aran, en el seno del Pleno del Parlamento.
Uno de los asuntos destacados de esta comparecencia ha sido la reclamación por parte de la síndica de Aran para que la Val d’Aran cuente con un diputado o diputada electo en esta cámara, para representar la singularidad aranesa y como garantía de que el aranés esté presente en el Parlamento.
La síndica de Aran también ha destacado cuestiones como la necesidad de creación de un modelo de financiación propio, la reforma de la Ley de Régimen Especial de Aran o la crítica situación de la lengua, entre muchas otras.
Este mediodía ha tenido lugar la comparecencia de la síndica de Aran, Maria Vergés, en el Parlamento de Catalunya para exponer la realidad de la Val d’Aran, dando cumplimiento a lo que marca la Ley de Régimen Especial de Aran en su artículo 80.2. Sin embargo, este año, por primera vez, esta comparecencia se ha llevado a cabo en el Pleno del Parlamento, a petición del Conselh Generau d’Aran, dando un paso importante en el reconocimiento y consolidación del autogobierno aranés.
Queremos que la Val d’Aran cuente con un diputado o diputada electo en esta cámara, que no dependa de la voluntad de los partidos políticos, sino que sea escogido por la ciudadanía
Representación directa en el Parlamento
En su intervención, la síndica ha reclamado la representación directa de la Val d’Aran en el Parlamento de Catalunya: “queremos que la Val d’Aran cuente con un diputado o diputada electo en esta cámara, que no dependa de la voluntad de los partidos políticos, sino que sea escogido por la ciudadanía representando a nuestra tierra”, afirmaba, añadiendo: “que Aran tenga representación directa en esta cámara no es solo una cuestión de presencia del único territorio dotado de singularidad histórica, institucional, política, lingüística y cultural de Catalunya, que ya sería una razón de peso, sino que sería la garantía de que la tercera lengua oficial de Catalunya sea también una lengua viva en su Parlamento”.
Lengua propia de Aran y de Catalunya
La situación crítica de la lengua ha sido uno de los puntos destacados en su intervención, afectada por la falta de recursos económicos y, a veces, la falta de voluntad de llevar a cabo políticas de impulso del aranés.
“El aranés tiene que estar presente en esta cámara, no solo como ejercicio de normalidad democrática, también como una manera de ejemplificar la diversidad lingüística de Catalunya y de garantizar el uso de la tercera lengua oficial de Catalunya en el Parlamento, porque es también lengua de Catalunya, y porque esta cámara representa también a todos los araneses”, manifestaba la síndica.
Un nuevo modelo de financiación
Vergés ha llevado a cabo un balance de las acciones y políticas desarrolladas por el gobierno de Aran en este último año y ha repasado el estado de las competencias transferidas como la gestión de las emergencias o la sanidad, y aquellos ámbitos en los que es necesario trabajar para conseguir las competencias y las dotaciones necesarias como el turismo o el deporte, entre otros.
“Los instrumentos con los que contamos son todavía muy escasos”, declaraba, añadiendo que: “más allá de los recursos para 2024 que la Generalitat contemple para la Val d’Aran, el gobierno de Aran quiere conseguir que la máxima institución aranesa tenga un sistema de financiación propio y que los recursos destinados al Conselh Generau d’Aran dejen de depender de convenios y acuerdos puntales que dinamitan el concepto de autogobierno y autonomía y, al mismo tiempo, queremos ser corresponsables de nuestra financiación y que se desarrolle aquello que establece el artículo 92 de la LREA, sobre la participación en tributos de la Generalitat y de otras administraciones”.
Reforma de la Ley de Régimen Especial de Aran
Hablando del desarrollo del autogobierno de Aran, la síndica ha comunicado a los diputados y diputadas del Parlamento que el gobierno del Conselh Generau trabaja en una modificación de la Ley de Régimen Especial de Aran para adaptarla a la realidad y las necesidades actuales del país.
“La modificación de la Ley de Aran tiene que abordar el trato jurídico y administrativo de una institución que a día de hoy es considerada en estos ámbitos, y con todos los respetos, como un ayuntamiento grande en lugar de como un gobierno autónomo”, manifestaba, añadiendo que: “queremos llevar a cabo esta modificación de la mano del gobierno de Catalunya y con el apoyo de esta cámara, en la que depositamos nuestra confianza y que es para Aran la garante de que sus derechos serán respetados”.
Ley de Montaña
Así mismo, aseguraba que: “no nos queremos parar aquí, sino que también seguimos trabajando para conseguir el reconocimiento de nuestra singularidad por parte del Estado” y ha destacado el trabajo que la máxima institución aranesa lleva a cabo desde hace unos años con las comarcas vecinas para definir las estrategias de desarrollo que el Pirineo necesita.
En este sentido, la síndica de Aran ha destacado que “la nueva Ley de Montaña que esta cámara tendrá que debatir en breve tiene que ser ambiciosa y no tiene que quedar a medias para convertirse realmente en un recurso efectivo que restituya el agravio histórico que lleva sufriendo esta parte del país” a lo que añadía: “resulta imprescindible abordar de forma urgente cuestiones que tienen que ver con el impulso de programas específicos para la montaña adaptados especialmente a las circunstancias sociales y económicas del Pirineo, y todo esto se tiene que hacer, sin ningún tipo de duda, con el consenso del territorio. La Ley de Montaña será totalmente insuficiente si no implica una estrategia realista que lleve a cabo políticas concretas e inversión en los sectores productivos para asegurar la diversificación económica y la retención del talento, entre otras cuestiones”.
La síndica de Aran ha acabado su intervención pidiendo a los diputados y diputadas su apoyo y empatía para ayudar a la Val d’Aran a desarrollar su autonomía política, que tiene como último objetivo el bienestar de las personas.
La Val d’Aran vol representació directa en el Parlament de Catalunya
Aquest matí ha tingut lloc la compareixença anual de la síndica d’Aran al Parlament de Catalunya, que enguany ha estat, per primera vegada i a petició del Conselh Generau d’Aran, al si del Ple del Parlament.
Un dels afers destacats d’aquesta compareixença ha estat la reclamació per part de la síndica d’Aran perquè la Val d’Aran compti amb un diputat o diputada electe en aquesta cambra, per a representar la singularitat aranesa i com a garantia que l’aranès sigui present al Parlament.
La síndica d’Aran també ha destacat qüestions com la necessitat de creació d’un model de finançament propi, la reforma de la Llei de Règim Especial d’Aran o la crítica situació de la llengua, entre moltes altres.
Aquest migdia ha tingut lloc la compareixença de la síndica d’Aran, Maria Vergés, al Parlament de Catalunya per a exposar la realitat de la Val d’Aran, donant compliment al que marca la Llei de Règim Especial d’Aran al seu article 80.2. No obstant això, enguany, per primera vegada, aquesta compareixença s’ha dut a terme al Ple del Parlament, a petició del Conselh Generau d’Aran, fent així un pas important en el reconeixement i consolidació de l’autogovern aranès.
Volem que la Val d’Aran compti amb un diputat o diputada electe en aquesta cambra, que no depengui de la voluntat dels partits polítics, sinó que sigui triat per la ciutadania
Representació directa en el Parlament
En la seva intervenció, la síndica ha reclamat la representació directa de la Val d’Aran al Parlament de Catalunya: “volem que la Val d’Aran compti amb un diputat o diputada electe en aquesta cambra, que no depengui de la voluntat dels partits polítics, sinó que sigui triat per la ciutadania representant a la nostra terra”, afirmava, afegint: “que Aran tingui representació directa en aquesta cambra no és només una qüestió de presència de l’únic territori dotat de singularitat històrica, institucional, política, lingüística i cultural de Catalunya, que ja seria una raó de pes, sinó que seria la garantia que la tercera llengua oficial de Catalunya sigui també una llengua viva al seu Parlament”.
Llengua pròpia d’Aran i de Catalunya
La situació crítica de la llengua ha estat un dels punts destacats en la seva intervenció, afectada per la falta de recursos econòmics i, de vegades, la falta de voluntat de dur a terme polítiques d’impuls de l’aranès.
“L’aranès ha de ser present en aquesta cambra, no només com a exercici de normalitat democràtica, també com una manera d’exemplificar la diversitat lingüística de Catalunya i de garantir l’ús de la tercera llengua oficial de Catalunya al Parlament, perquè és també llengua de Catalunya, i perquè aquesta cambra representa també a tots els aranesos”, manifestava la síndica.
Un nou model de finançament
Vergés ha dut a terme un balanç de les accions i polítiques desenvolupades pel govern d’Aran en aquest últim any i ha repassat l’estat de les competències transferides com la gestió de les emergències o la sanitat, i aquells àmbits en els quals és necessari treballar per a aconseguir les competències i les dotacions necessàries com el turisme o l’esport, entre d’altres.
“Els instruments amb els que comptem són encara molt escassos”, declarava, afegint que: “més enllà dels recursos per al 2024 que la Generalitat contempli per a la Val d’Aran, el govern d’Aran vol aconseguir que la màxima institució aranesa tingui un sistema de finançament propi i que els recursos destinats al Conselh Generau d’Aran deixin de dependre de convenis i acords puntals que dinamiten el concepte d’autogovern i autonomia i, al mateix temps, volem ser corresponsables del nostre finançament i que es desenvolupi el que estableix l’article 92 de la LREA, sobre la participació en tributs de la Generalitat i d’altres administracions”.
Reforma de la Llei de Règim Especial d’Aran
Parlant del desenvolupament de l’autogovern d’Aran, la síndica ha comunicat als diputats i diputades del Parlament que el govern del Conselh Generau treballa en una modificació de la Llei de Règim Especial d’Aran per a adaptar-la a la realitat i les necessitats actuals del país.
“La modificació de la Llei d’Aran ha d’abordar el tracte jurídic i administratiu d’una institució que avui dia és considerada en aquests àmbits, i amb tots els respectes, com un ajuntament gran en lloc de com un govern autònom”, manifestava, afegint que: “volem dur a terme aquesta modificació de la mà del govern de Catalunya i amb el suport d’aquesta cambra, en la qual dipositem la nostra confiança i que és per a Aran la garant que els seus drets seran respectats”.
Llei de Muntanya
Així mateix, assegurava que: “no ens volem parar aquí, sinó que també continuem treballant per a aconseguir el reconeixement de la nostra singularitat per part de l’Estat” i ha destacat el treball que la màxima institució aranesa duu a terme des de fa uns anys amb les comarques veïnes per a definir les estratègies de desenvolupament que el Pirineu necessita.
En aquest sentit, la síndica d’Aran ha destacat que “la nova Llei de Muntanya, que aquesta cambra haurà de debatre en breu, ha de ser ambiciosa i no ha de quedar a mig fer per a convertir-se realment en un recurs efectiu que restitueixi el greuge històric que porta patint aquesta part del país” al que afegia: “resulta imprescindible abordar de manera urgent qüestions que tenen a veure amb l’impuls de programes específics per a la muntanya adaptats especialment a les circumstàncies socials i econòmiques del Pirineu, i tot això s’ha de fer, sense cap mena de dubte, amb el consens del territori. La Llei de Muntanya serà totalment insuficient si no implica una estratègia realista que dui a terme polítiques concretes i inversió en els sectors productius per a assegurar la diversificació econòmica i la retenció del talent, entre altres qüestions”.
La síndica d’Aran ha acabat la seva intervenció demanant als diputats i diputades el seu suport i empatia per a ajudar la Val d’Aran a desenvolupar la seva autonomia política, que té com a últim objectiu el benestar de les persones.
Info: Conselh Generau d’Aran
Fotos: Parlament de Catalunya (David Aparicio)