Era sindica d’Aran, Maria Vergés, s’a amassat aguesta tarde en Palau dera Generalitat damb eth president de Catalunya, Salvador Illa, entà hèr-li a saber eth besonh imminent qu’eth Conselh Generau d’Aran pogue desplegar tota era sua capacitat competenciau e hèr efectiu eth sòn autogovèrn, qüestion qu’a coma element indispensable qu’era maxima institucion aranesa dèishe d’èster considerada exclusivament com ua administracion locau.
Ath long dera amassada, era sindica d’Aran a presentat ath president dera Generalitat es ahèrs mès importanti dera relacion bilaterau entre era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, entre es quaus cau remercar, ath delà der encaish juridic e administratiu deth Conselh Generau d’Aran, era reforma dera lei de regim especiau, era aprobacion deth modèl de finançament d’Aran, es traspassi competenciaus pendenti e era reversion dera manca d’inversion per part dera Generalitat de Catalunya pendent es darrèri ans.
Un des ahèrs mès importants qu’era sindica d’Aran a hèt a arribar ath president dera Generalitat ei eth besonh urgent de trobar un encaish juridic e administratiu entath Conselh Generau d’Aran entà que dèishe d’èster tractat exclusivament coma ua entitat locau.
Aguesta ei ua qüestion capitau entara maxima institucion aranesa, pr’amor qu’es limitacions administratives, juridiques e foncionaus derivades d’èster considerada ua administracion locau contradiden de manèra dirècta eth pròpi sens dera autonomia politica d’Aran e dera sua singularitat, ath temps qu’empedissen qu’eth Govèrn d’Aran pogue amiar a tèrme es politiques e accions qu’era ciutadania aranesa a de besonh de manèra efectiva.
Foto: Conselh Generau d’Aran
En un aute orde de qüestions, era sindica d’Aran a plantejat tanben ath president Illa es diuèrses qüestions que cau afrontar pendent aguesta naua legislatura deth govèrn catalan, com era reforma dera lei de regim especiau entà adaptar-la as besonhs e reptes deth territòri, era aprobacion deth modèl de finançament dera Val d’Aran en contèxte d’aquerò que mandate era lei, e era actualizacion e desplegament efectiu de quauqui traspassi competenciaus coma son er espòrt, era lengua, era cultura, eth torisme, era promocion economica e era atencion sociau. Atau madeish, tanben ei de besonh consensuar es inversions pendentes per part de Generalitat en Aran, coma era milhora dera C-28, eth bastiment d’un centre culturau e era renovacion der Espitau Val d’Aran, entre d’autes.
Era sindica d’Aran a manifestat que “era volontat deth Govèrn d’Aran ei mantier e refortir era relacion bilaterau entre eth Conselh Generau d’Aran e era Generalitat de Catalunya, a trauès der impuls dera leiautat e eth respècte institucionau qu’es dus govèrns meriten”, e a hijut que “era Generalitat de Catalunya a de poder èster ua institucion proactiva ena consolidacion dera autonomia politica d’Aran, non sonque enta dar compliment ad aquerò que preven era Lei d’Aran e er Estatut d’Autonomia de Catalunya, senon tanben, e especiaument, entà establir es sinèrgies qu’ajuden a hèr a compréner era realitat aranesa en territòri catalán”.
Atau madeish, era sindica d’Aran a hèt a arribar ath president dera Generalitat era preocupacion deth govèrn aranés per estat actuau dera nòsta lengua pròpia, qu’ei oficiau tanben en Catalunya e l’a instat a collaborar damb eth Conselh Generau d’Aran, competent ena matèria, tar impuls der aranés, qu’ei tanben un patrimòni de Catalunya.
Finaument, era sindica a volut arregrair era volontat d’acòrd e collaboracion deth Govèrn de Catalunya entà arténher aguesti objectius que non an un aute sens qu’eth de melhorar era vida des aranesi e araneses.
El Valle de Aran quiere hacer efectiva su autonomía política
La síndica de Aran, Maria Vergés, se ha reunido esta tarde en el Palau de la Generalitat con el presidente de Catalunya, Salvador Illa, para hacerle saber la necesidad inminente que el Conselh Generau d’Aran pueda desplegar toda su capacidad competencial y hacer efectivo su autogobierno, cuestión que tiene como elemento indispensable que la máxima institución aranesa deje de ser considerada exclusivamente como una administración local.
A lo largo de la reunión, la síndica de Aran ha presentado al presidente de la Generalitat los asuntos más importantes de la relación bilateral entre la Generalitat y el Conselh Generau d’Aran, entre los que hay que destacar, además del encaje jurídico y administrativo del Conselh Generau d’Aran, la reforma de la ley de régimen especial, la aprobación del modelo de financiación de Aran, los traspasos competenciales pendientes y la reversión de la falta de inversión por parte de la Generalitat de Catalunya durante los últimos años.
Uno de los asuntos más importantes que la síndica de Aran ha hecho llegar al presidente de la Generalitat es la necesidad urgente de encontrar un encaje jurídico y administrativo para el Conselh Generau d’Aran para que deje de ser tratado exclusivamente como una entidad local.
Esta es una cuestión capital para la máxima institución aranesa, porque las limitaciones administrativas, jurídicas y funcionales derivadas de ser considerada una administración local contradicen de manera directa el propio sentido de la autonomía política de Aran y de su singularidad, a la vez que impiden que el Gobierno de Aran pueda llevar a cabo las políticas y acciones que la ciudadanía aranesa necesita de manera efectiva.
En otro orden de cuestiones, la síndica de Aran ha planteado también al presidente Illa las diferentes cuestiones que hay que afrontar durante esta nueva legislatura del gobierno catalán, como la reforma de la ley de régimen especial para adaptarla a las necesidades y retos del territorio, la aprobación del modelo de financiación de la Val d’Aran en el contexto que marca la ley, y la actualización y despliegue efectivo de algunos traspasos competenciales como son el deporte, la lengua, la cultura, el turismo, la promoción económica y la atención social. Además, también es necesario consensuar las inversiones pendientes por parte de la Generalitat en Aran, como la mejora de la C-28, la construcción de un centro cultural y la renovación del Hospital Val d’Aran, entre otras.
La síndica de Aran ha manifestado que “la voluntad del Gobierno de Aran es mantener y reforzar la relación bilateral entre el Conselh Generau d’Aran y la Generalitat de Catalunya, a través de la lealtad y el respeto institucional que los dos gobiernos merecen”, y ha añadido que “la Generalitat de Catalunya ha de poder ser una institución proactiva para la consolidación de la autonomía política de Aran, no solo para dar cumplimiento a aquello que prevé la Lei d’Aran y el Estatut d’Autonomia de Catalunya, si no también, y especialmente, para establecer las sinergias que ayuden a entender la realidad aranesa en el territorio catalán”.
Así mismo, la síndica de Aran ha hecho llegar al presidente de la Generalitat la preocupación del gobierno aranés por el estado actual de nuestra lengua propia, que es oficial también en Catalunya y le ha instado a colaborar con el Conselh Generau d’Aran, competente en la materia, para la promoción del aranés, que es también un patrimonio de Catalunya.
Finalmente, la síndica ha querido agradecer la voluntad de concordancia y colaboración del Gobierno de Catalunya para conseguir estos objetivos que no tienen otro sentido que el de mejorar la vida de los araneses y aranesas.
La Vall d’Aran vol fer efectiva la seva autonomia política
La síndica d’Aran, Maria Vergés, s’ha reunit aquesta tarda al Palau de la Generalitat amb el president de Catalunya, Salvador Illa, per fer-li saber la necessitat imminent que el Conselh Generau d’Aran pugui desplegar tota la seva capacitat competencial i fer efectiu el seu autogovern, qüestió que té com element indispensable que la màxima institució aranesa deixi de ser considerada exclusivament com una administració local.
Al llarg de la reunió, la síndica d’Aran ha presentat al president de la Generalitat els afers més importants de la relació bilateral entre la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran, entre les que cal remarcar, a més de l’encaix jurídic i administratiu del Conselh Generau d’Aran, la reforma de la llei de règim especial, l’aprovació del model de finançament d’Aran, els traspassos competencials pendents i la reversió de la falta d’inversió per part de la Generalitat de Catalunya durant els últims anys.
Un dels afers més importants que la síndica d’Aran ha fet arribar al president de la Generalitat és la necessitat urgent de trobar un encaix jurídic i administratiu pel Conselh Generau d’Aran perquè deixi de ser tractat exclusivament com una entitat local.
Aquesta és una qüestió capital per la màxima institució aranesa, perquè les limitacions administratives, jurídiques i funcionals derivades de ser considerada una administració local contradiuen de manera directa el propi sentit de l’autonomia política d’Aran i de la seva singularitat, alhora que impedeixen que el Govern d’Aran pugui dur a terme les polítiques i accions que la ciutadania aranesa necessita de manera efectiva.
Foto: Conselh Generau d’Aran
En un altre ordre de qüestions, la síndica d’Aran ha plantejat també al president Illa les diverses qüestions que cal enfrontar durant aquesta nova legislatura del govern català, com la reforma de la llei de regim especial per adaptar-la a les necessitats i reptes del territori, l’aprovació del model de finançament de la Val d’Aran en el context d’allò marca la llei, i l’actualització i desplegament efectiu d’alguns traspassos competencials com són l’esport, la llengua, la cultura, el turisme, la promoció econòmica i l’atenció social. Així mateix, també és necessari consensuar les inversions pendents per part de la Generalitat en Aran, com la millora de la C-28, la construcció d’un centre cultural i la renovació de l’Hospital Val d’Aran, entre altres.
La síndica d’Aran ha manifestat que “la voluntat del Govern d’Aran és mantenir i reforçar la relació bilateral entre el Conselh Generau d’Aran i la Generalitat de Catalunya, a través de l’impuls de la lleialtat i el respecte institucional que els dos governs mereixen”, i ha afegit que “la Generalitat de Catalunya ha de poder ser una institució proactiva en la consolidació de l’autonomia política d’Aran, no només per donar compliment a allò que preveu la Llei d’Aran i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, si no també, i especialment, per establir les sinèrgies que ajudin per fer entendre la realitat aranesa al territori català”.
Així mateix, la síndica d’Aran ha fet arribar al president de la Generalitat la preocupació del govern aranès per l’estat actual de la nostra llengua pròpia, que és oficial també a Catalunya i l’ha instat a col·laborar amb el Conselh Generau d’Aran, competent en la matèria, per a la promoció de l’aranès, que és també un patrimoni de Catalunya.
Finalment, la síndica ha volgut agrair la voluntat de concordança i col·laboració del Govern de Catalunya per aconseguir aquests objectius que no tenen un altre sentit que el de millorar la vida dels aranesos i araneses.
Info e fotos: Conselh Generau d’Aran