Les cinc principals amenaces que planen actualment sobre el medi ambient a les comarques del Pirineu tenen, algunes, un caràcter global, i d’altres són més concretes. Durant la primera dècada dels dos mil, sobretot entre el 2005 i el 2008, els plans d’urbanització i de creació de nous equipaments i infraestructures eren en el primer pla del debat sobre el futur d’aquest espai del país. La crisi els ha fet retrocedir en urgència, però ha aparegut ara el canvi climàtic com a focus d’atenció. El 63% dels ciutadans del Principat ja ho consideren un problema molt greu que pot afectar no només l’entorn natural sinó l’economia pirinenca, amb una pujada de la cota de la neu, a llarg termini, i, per tant, la disminució de les zones esquiables.
Amb el canvi climàtic trobem la gestió de l’aigua: un previsible augment de la temperatura reduiria la quantitat de neu que s’acumula i que amb el desgel alimenta els rius catalans. També posaria en risc l’economia local, ja que menys aigua implicaria també menys recursos per a la creació de neu artificial.
La MAT de Ponent
La construcció duna nova línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) per connectar les centrals de la vall de l’Ebre amb les hidroelèctriques pirinenques, la MAT de Ponent, fa vuit anys que volta pels despatxos de Red Eléctrica Espanyola. Segons Josep Castells, alcalde de Castell de Mur i un dels principals opositors, el projecte tindria un gran impacte sobre el Pallars Jussà.
L’Autovia A-14
Segons els ecologistes, l’autovia projectada entre Lleida i Vielha pot tenir al Pirineu un efecte «devastador». «És impossible construir-la sense fer una gran destrossa», diu el líder del grup ecologista Ipcena, Joan Vázquez.
Actualment, l’excés d’urbanització del Pirineu ha baixat uns quants esglaons com a risc ambiental, tot i que els ecologistes avisen que davant d’un futur repunt de l’economia podrien tornar les pràctiques «depredadores» sobre el territori.
El canvi climàtic, és una amenaça ambiental al Pirineu, l’augment de la temperatura causa ja alguns canvis de cultius, i a la llarga podria fer entrar en crisi la ramaderia i el turisme.
Font: David Marín. El Punt-Avui