Dos investigadors de la UB han descobert, en una col·lecció privada suïssa que vol mantenir l’anonimat, sis panells d’esglésies del Pirineu català.
Una d’aquestes peces és una imatge de Sant Gervasi que era original de Santa Maria de Cap d’Aran, una de les esglésies històricament més importants de la Val d’Aran, bona part de les pintures de la qual es poden veure al museu The Cloisters de Nova York.
Santa Maria de Cap d’Aran (en aranès Era Mare de Diu de Cap d’Aran) és una església romànica del municipi de Naut Aran, al poble de Tredòs. Va ser un antic convent dels templaris del segle xiii que van aconseguir estar exempts del pagament del Galin Reiau, tribut que els aranesos estaven obligats a pagar. Durant l’edat mitjana també fou un hospital on es rebia als viatjers que traspassaven el Port de la Bonaigua.
Els altres tres panells trobats, dos apòstols i la representació del símbol cristià d’un peix, pertanyien a l’església de Sant Llorenç d’Isavarre.
La investigació, a càrrec de la catedràtica Milagros Guardia i el professor Juan Antonio Olañeta, del grup de recerca Ars Picta, ha permès identificar aquestes sis pintures romàniques.
D’aquestes quatre obres se’n conservaven imatges al fons de l’Arxiu Mas de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, però feia més de cinquanta anys que no se sabia on eren. En canvi, de les altres dues peces, els historiadors de l’art no en coneixien l’existència. Són representacions dels símbols de sant Lluc i sant Marc –el bou i el lleó– procedents de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp.
El periple de les pintures es remunta al seu arrencament als anys quaranta a mans de Ramon Gudiol i la posterior venda per iniciativa de l’antiquari Josep Bardolet. Va adquirir les obres el col·leccionista suís Arthur Wilhelm i als anys seixanta es van dipositar al Museu d’Art de Basilea, que no va identificar de quines esglésies procedien. Finalment, el 2008 van passar a formar part de la col·lecció privada en què es troben actualment.
Els investigadors de la UB van seguir la pista de les peces i van sol·licitar al Museu de Basilea si podien posar-los en contacte amb els propietaris. “Poques vegades els especialistes tenim l’oportunitat de recuperar alguns d’aquests fills pròdigs, d’aquests trossos del nostre patrimoni dels quals s’havia perdut la pista, i més en aquest cas, que són peces que formen part d’alguns dels conjunts més afectats per la diàspora patrimonial”, afirmen els investigadors.
Aquesta troballa s’ha publicat a la revista Lambard: estudis d’art medieval, de l’Institut d’Estudis Catalans. Properament, els investigadors trauran a la llum altres treballs amb què s’intentarà recompondre el conjunt de les pintures estudiats.
Fotos: Juan Antonio Olañeta