Frut d’un acòrd politic entre es grops d’Unitat d’Aran e Convergéncia Aranesa.

Er Ajuntament de Bossòst a aprovat, en un plen extraordinari, ua Declaracion Institucionau a favor d’un espaci comun transtermierèr, dauant es mesures restrictives sus eth confinament perimetrau de Catalonha. Aguestes afècten ara mobilitat entre andús costats dera termièra e, per tant, d’ua forma especiau, ara economia de Baish Aran. Aguesta declaracion ei frut d’un acòrd politic entre es grops d’Unitat d’Aran e Convergéncia Aranesa.

Era Corporacion Municipau prepause ara Generalitat e ar Estat er establiment d’un estatut permanent singular entàs municipis e territòris transtermierèrs “en rason der espaci comun qu’aguesti parçans compartissen damb tota sòrta de relacions de proximitat”, e se’n pogue derivar ua “politica especifica de cooperacion, dinamizacion e relacion permanenta”, en marc dera Union Europèa.

Era Corporacion Municipau prepause ara Generalitat e ar Estat er establiment d’un estatut permanent singular entàs municipis e territòris transtermierèrs

Atau madeish, en tot mostrar-se solidari damb eth besonh de preservar era salut publica, er Ajuntament regrète era manca de responsa dera Generalitat entà atier era assimilacion d’Aran damb eth territòri vesin francés e denoncie eth “grèuge comparatiu” respècte deth reconeishement d’Alt Urgell e Andorra.

En aguest sens, eth plen municipau demane ua “linha especifica d’ajuts dirèctes as negòcis perjudicadi pera pèrta d’activitat en rason dera manca de clients provenents de França”.

Tèxte intègre dera Declaracion Institucionau

DECLARACION INSTITUCIONAU DER AJUNTAMENT DE BOSSÒST SUS ES AFECTACIONS DERIVADES DETH CONFINAMENT PERIMETRAU DE CATALONHA

Eth municipi de Bossòst a patit fòrça era crisi sanitària derivada deth COVID-19, damb era pèrta irreparabla de quauqui des nòsti vesins, ena prumèra ondada iniciada en mes de març de 2020. Ad a eri e as sues familhes, volem expressar eth nòste reconeishement e afècte.

Bossòst s’a vist fòrça afectat pera pandèmia deth coronavirus, tant deth punt d’enguarda sanitari coma tanben sociau e economic. Hèt aguest que compartís en ensem deth Baish Aran. Totun, era economia des sòns municipis vire lèu tota ath torn deth torisme e eth comèrç transtermierèrs. Per tant, era mobilitat en aguest espaci ei vitau entara nòsta societat.

D’ençà de març, es Estats acordèren eth barrament de frontères, que non se dauriren enquiath mes de junh passat. Açò vò díder que, ath delà des restriccions comunes aplicades as bars, restaurants, otèls e comèrci, era activitat economica deth municipi s’a vist amendrida lèu de forma totau peth barrament dera frontèra damb França pendent aguest periòde.

Ena dusau ondada dera pandèmia, era Generalitat a decidit naues mesures restrictives entà contier era expansion deth virus e preservar era salut publica. Entre aguestes, destaque eth confinament perimetrau dera comunautat autonòma, qu’ena practica supòse un nau barrament dera frontèra damb França.

Entà esvitar ua naua queiguda dera economia e mantier es laci sociaus, familiars e de tota sòrta damb França, diuèrsi estaments publics coma aguest Ajuntament, eth Conselh Generau d’Aran e era Deputacion de Lleida, an adreçat, de diuèrses formes, ua demana ara Generalitat entà que considère aguesta situacion e aplique ua excepcion ath confinament perimetrau en aguest tram dera termièra e assimile Aran ara rèsta deth territòri vesin francés, tant en prumèr tram dera desescalada der Estat francés, que permetie ua mobilitat en un radi de 20 quilomètres pendent tres ores, coma especiaument dempús deth lheuament des restriccions damb possibilitat de mobilitat interregionau e ar estrangièr des ciutadans francesi, coma succedic a compdar deth passat dia 15 de deseme.

Malurosament, aguestes demanes non s’an atenut per part deth Govèrn dera Generalitat, e, non sonque açò, senon que recebem damb estupefaccion es naues mesures decretades, pr’amor qu’assimilen eth parçan d’Alt Urgell a ua madeisha comarca damb eth país d’Andorra, sense tier en compde era demana semblanta qu’Aran volie respècte de França.

Per tot açò, toti e totes es còssos d’aguesta Corporacion Municipau manifestam: 

1. Er Ajuntament de Bossòst enten e ei solidari damb eth besonh de preservar era salut publica atau coma de refortilhar er hilat d’atencion medicau que gestionen eth Conselh Generau e era Generalitat, un besonh que non ei incompatible damb era prepausa d’assimilar Aran ara rèsta deth territòri vesin francés respècte dera mobilitat transtermierèra.

2. Er Ajuntament de Bossòst regrète era manca de responsa per part dera Generalitat entà atier era sua demana d’assimilacion d’Aran damb França damb motiu dera sua peculiaritat basada enes relacions laboraus, sociaus, sanitàries e economiques de proximitat.

3. Er Ajuntament de Bossòst denoncie eth grèuge comparatiu damb era assimilacion reconeishuda a Alt Urgell – Andorra, en aguest tram termierèr, sense hè’c efectiu en tram comprenut entre Aran e França.

4. Er Ajuntament de Bossòst demane ara Generalitat e ar Estat qu’establisquen un estatut permanent singular entàs municipis e territòris transtermierèrs en rason der espaci comun qu’aguesti parçans compartissen damb tota sòrta de relacions de proximitat, e se’n pogue derivar ua politica especifica de cooperacion, dinamizacion e relacion permanenta, en marc dera Union Europèa.

5. Er Ajuntament de Bossòst sollicite ara Generalitat que, mentre non s’atengue aguesta situacion de grèu damatge economic e sociau, se pogue articular ua linha especifica d’ajuts dirèctes as negòcis perjudicadi pera pèrta d’activitat en rason dera manca de clients provenents de França, en règim de compensacion.

6. Er Ajuntament de Bossòst harà arribar aguesta Declaracion Institucionau ath Conselh Generau d’Aran, era Deputacion de Lleida, era Generalitat de Catalonha e era Sotsdelegacion deth Govèrn d’Espanha en Lleida.

Es còssos der Ajuntament de Bossòst

22 de deseme de 2020

Info: Ajuntament de Bossòst