Aguest maitin s’a amiat a tèrme er acte de constitucion d’aguest òrgan, qu’assessorarà ath Conselh Generau d’Aran en totes aqueres politiques lingüistiques qu’en aguest moment son tant de besonh deuant era dramatica situacion ena que se trape era lengua pròpria d’Aran pr’amor dera manca d’emplec sociau.

Aguest maitin a auut lòc er acte de constitucion deth Conselh Consultatiu der Aranés, er òrgan creat peth govèrn deth Conselh Generau d’Aran entà complir damb es foncions d’assessoracion e consulta en matèria de politica e planificacion lingüistiques.

“Aué ei un dia istoric entara Val d’Aran e entara nòsta lengua, pr’amor que, damb era constitucion deth Conselh Consultatiu, dam un gran pas en camin dera recuperacion, promocion e normalizacion der aranés“, afirmaue era sindica d’Aran, Maria Vergés, en tot híger que: “era question dera lengua e era cultura son ua prioritat absoluta entath govèrn d’Aran, pr’amor que non se comprenerie eth Conselh Generau d’Aran e tota era nòsta gestion de competéncies e autogovèrn se non auessem ua lengua pròpria e ua cultura diferenciada, ei per aguest motiu qu’auem volut crear aguest òrgan entà assessorar ath Conselh Generau en totes aqueres politiques lingüistiques qu’en aguest moment son tant de besonh deuant era dramatica situacion ena que se trape era nòsta lengua”.

Pera sua part, eth coordinador deth Conselh Consultatiu der Aranés, Jordi Suïls, explicaue que “aguest òrgan a coma principaus finalitats conéisher quini son es factors dera vitalitat o manca de vitalitat dera lengua aranesa e prepausar accions en favor dera sua perviuença e promocion, entad açò amiaram a tèrme accions de recèrca en matèria lingüistica e d’assessorament ath govèrn deth Conselh Generau”.

En aguest sens, era sindica d’Aran a volut arregraïr eth trabalh des sies membres que conformen aguest Conselh Consultatiu, atau coma des professionaus der airau de lengua deth Conselh Generau, “ei un luxe poder compdar damb persones damb era sua trajectòria e professionalitat, que mos asseguren qu’eth Conselh Generau sigue acompanhat deth rigor lingüistic e professionau ara ora de préner decisions d’impacte ara situacion actuau dera lengua”.

Era sindica d’Aran a destacat qu’aguest ei un moment istoric entar aranés, pr’amor que, damb era constitucion deth Conselh Consultatiu, eth govèrn d’Aran da un gran pas en camin dera recuperacion, promocion e normalizacion der aranés, e a volut arregraïr eth trabalh e dedicacion des sies membres que conformen aguest òrgan, atau coma des professionaus der airau de lengua deth Conselh Generau

Es membres que conformen aguest Conselh Consultatiu son:

Jordi Suïls Subirà: qu’ei eth coordinador deth Conselh Consultatiu.

• Professor titular de Sociolingüistica occitana ena UdL.

• Era sua tèsi doctorau siguec centrada ena evaluacion des resultats lingüistics en sistèma trilingüe der ensenhament der aranés.

• Ensenhe aranés des der an 1992 en corsi regulars de títols univesitaris, en Institut de Lengües dera UdL e enes corsi entà adults deth Conselh Generau.

Helena Torres Purroy:

• Ei sociolingüista e comunicadora, professora deth departament de Filologia catalana e comunicacion dera Universitat de Lhèida.

• A formacion en gestion deth multilingüisme e a hèt recèrca en lengües minorizades (en Grècia).

• A collaborat damb eth Departament de diversitat lingüistica deth Centre Unesco de Catalunya e damb Linguapax, ua entitat que trebalhe ena preservacion e promocion dera diversitat lingüistica per tot eth mon.

Estève Cros:

• Des der an 2016 ei director der Ofici public de la lenga occitana, organisme public der Estat francés que sosten era promocion, ensenhament e transmisison dera lengua occitana ena region d’Occitània e d’Aquitània.

• A estat nau ans encargat de mission “lenga e cultura occitana” en Conselh regional Miègjorn-Pirenèus.

• Periodista en jornau “La Setmana”. Cronicaire en Ràdio País.

James Costa:

• Titulat coma professor d’occitan en 2003 per Estat francés.

• Tèsi en sociolingüistica sus er occitan en Provença e er escocés en Escòcia, ena escòla en particular.

• Postdoctorat en Oslo sus es qüestions d’estandardizacion de lengües minorizades.

• Professor de sociolingüistica ena universitat Sorbonne Nouvelle. Es sues recerques son majoritàriament sus er occitan.

• En 2016 publiquèc ua monografia en anglés sus era sociolingüistica dera revitalizacion der occitan.

Xavier Lamuela Garcia:

• A estat Professor de Lingüistica romanica ena Universitat de Girona e Professor de Lingüistica occitana ena Universitat de Tolosa Lo Miralh.

• Era sua activitat de recerca s’ei orientada ar estudi dera evolucion des lengües romaniques, sobertot, des procèssi de planificacion lingüistica.

• Participèc ena redaccion des Normes ortografiques der aranés.

• Hec part deth Comitat d’expèrts que redigic era “Declaracion Universau des Drets Lingüistics”.

• A publicat nombrosi articles e un detzenat de libres, entre es quaus Estandardització i establiment de les llengües.

Frederic Vergés Bartau:

• Mèstre ena Val d’Aran.

• Membre dera redaccion des Normes ortografiques der aranés e autor deth Petit Diccionari aranés-castelhan-catalan-francés.

• Siguec 4 ans director deth Centre de Normalizacion Lingüistica der Aranés, actuament ei president deth Centre d’Estudis Aranesi

• Prèmi Robèrt Lafont 2020 pera sua trajectòria laborau e personau entara defensa der aranés.

• A elaborat nombrosi materiaus pedagogics entà infantila e primària e a estat formador de lengua aranesa ath personau docent e professor d’aranés entà adults.

El Conselh Generau celebra el acto de constitución del Consejo Consultativo del Aranés

Esta mañana se ha llevado a cabo el acto de constitución de este órgano, que asesorará al Conselh Generau d’Aran en todas aquellas políticas lingüísticas que en este momento son tan necesarias ante la dramática situación en la que se encuentra la lengua propia de Aran a causa de la falta de uso social.

Esta mañana ha tenido lugar el acto de constitución del Consejo Consultativo del Aranés, el órgano creado por el gobierno del Conselh Generau d’Aran para cumplir con las funciones de asesoramiento y consulta en materia de política y planificación lingüísticas.

“Hoy es un día histórico para la Val d’Aran y para nuestra lengua, puesto que, con la constitución del Consejo Consultativo, damos un gran paso en el camino de la recuperación, promoción y normalización del aranés”, afirmaba la síndica de Aran, Maria Vergés, que añadía que: “la cuestión de la lengua y la cultura son una prioridad absoluta para el gobierno de Aran, porque no se comprendería el Conselh Generau d’Aran y toda nuestra gestión de competencias y autogobierno si no contáramos con una lengua propia y una cultura diferenciada, y por este motivo hemos querido crear este órgano para asesorar al Conselh Generau en todas aquellas políticas lingüísticas que en este momento son tan necesarias ante la dramática situación en la que se encuentra nuestra lengua”.

Por su parte, el coordinador del Consejo Consultativo del Aranés, Jordi Suïls, explicaba que: “este órgano tiene como principales finalidades conocer cuáles son los factores de la vitalidad o falta de vitalidad de la lengua aranesa y proponer acciones en favor de su supervivencia y promoción, para ello llevaremos a cabo acciones de investigación en materia lingüística y de asesoramiento al Conselh Generau d’Aran”.

En este sentido, la síndica de Aran ha querido agradecer el trabajo de los seis miembros que conforman este Consejo Consultativo, así como de los profesionales del área de lengua del Conselh Generau, “es un lujo poder contar con personas con su trayectoria y profesionalidad, que nos aseguran que el Conselh Generau cuente con el rigor lingüístico y profesional a la hora de tomar decisiones de impacte en la situación actual de la lengua”.

La síndica de Aran ha destacado que este es un momento histórico para el aranés, dado que, con la constitución del Consejo Consultativo, el gobierno de Aran da un gran paso en el camino de la recuperación, promoción y normalización del aranés, y ha querido agradecer el trabajo y dedicación de los seis miembros que conforman este órgano, así como de los y las profesionales del área de lengua del Conselh Generau

Los miembros que conforman este Consejo Consultativo son:

Jòrdi Suils Subirà: coordinador del Conselh Consultatiu

• Profesor titular de sociolingüística occitana en la UdL.

• Su tesis doctoral estuvo centrada en la evaluación de los resultados lingüísticos en el sistema trilingüe de la enseñanza del aranés.

• Enseña aranés desde el año 1992 en cursos regulares de títulos universitarios, en el Instituto de Lenguas de la UdL y en los cursos para adultos del Conselh Generau.

Helena Torres Purroy:

• Es sociolingüista y comunicadora, profesora del departamento de Filología catalana y comunicación de la UdL.

• Tiene formación en gestión del multilingüismo y ha hecho investigación en lenguas minorizadas (en Grecia).

• Ha colaborado con el Departamento de diversidad lingüística del Centro Unesco de Catalunya y con Linguapax, una entidad que trabaja en la preservación y promoción de la diversidad lingüística por todo el mundo.

Estève Cros:

• Desde el año 2016 es director del Oficio público de la lengua occitana, organismo público del Estado francés que sostiene la promoción, enseñanza y transmisión de la lengua occitana en la región de Occitania y Aquitania.

• Ha sido durante nueve años el encargado de la misión “lenga e cultura occitana” en el Conselh Conselh regional Miègjorn-Pirenèus.

• Periodista en el diario “La Setmana”. Colaborador en Radio País.

James Costa:

• Titulado como profesor de occitano en 2003 por el Estado francés.

• Tesis en sociolingüística sobre el occitano en Provenza y el escocés en Escocia, en la escuela en particular.

• Profesor de sociolingüística en la Universidad Sorbonne Nouvelle. Sus investigaciones son mayoritariamente sobre el occitano.

• En 2016 publicó una monografía en inglés sobre la sociolingüística de la revitalización del occitano.

Xavier Lamuela Garcia:

• Ha sido Profesor de Lingüística románica en la Universitat de Girona y Profesor de Lingüística occitana en la Universidad de Tolosa Lo Miralh.

• Su actividad de investigación está orientada al estudio de la evolución de las lenguas románicas, sobre todo, de los procesos de planificación lingüística.

• Participó en la redacción de las Normes ortografiques der aranés.

• Formó parte del Comité de expertos de la “Declaracion Universau des Drets Lingüistics”.

• Ha publicado numerosos artículos y una decena de libros, entre ellos Estandarització i establiment de les llengües.

Frederic Vergés Bartau:

• Maestro en la Val d’Aran.

• Miembro de la redacción de las Normes ortografiques der aranés y autor del Petit diccionari aranés-castelhan-catalan-francés.

• Fue durante 4 años director del Centre de Normalizacion Lingüistica der Aranés y actualmente es presidente del Centro de Estudios Araneses.

• Premio Robèrt Lafont 2020 por su trayectoria laboral y personal en la defensa del aranés.

• Ha elaborado numerosos materiales pedagógicos para educación infantil y primaria y ha sido formador de lengua aranesa al personal docente y profesor de aranés para adultos.

El Conselh Generau celebra l’acte de constitució del Consell Consultatiu de l’Aranès

Aquest matí s’ha dut a terme l’acte de constitució d’aquest òrgan, que assessorarà el Conselh Generau d’Aran en totes aquelles polítiques lingüístiques que en aquest moment són tan necessàries davant la dramàtica situació en la qual es troba la llengua pròpia d’Aran a causa de la falta d’ús social.

Aquest matí ha tingut lloc l’acte de constitució del Consell Consultatiu de l’Aranès, l’òrgan creat pel govern del Conselh Generau d’Aran per a complir amb les funcions d’assessorament i consulta en matèria de política i planificació lingüístiques.

“Avui és un dia històric per a la Val d’Aran i per a la nostra llengua, ja que, amb la constitució del Consell Consultatiu, fem un gran pas en el camí de la recuperació, promoció i normalització de l’aranès”, afirmava la síndica d’Aran, Maria Vergés, que afegia que: “la qüestió de la llengua i la cultura són una prioritat absoluta per al govern d’Aran, perquè no es comprendria el Conselh Generau d’Aran i tota la nostra gestió de competències i autogovern si no comptéssim amb una llengua pròpia i una cultura diferenciada, i per aquest motiu hem volgut crear aquest òrgan per a assessorar el Conselh Generau en totes aquelles polítiques lingüístiques que en aquest moment són tan necessàries davant la dramàtica situació en la qual es troba la nostra llengua”.

Per la seva part, el coordinador del Consell Consultatiu de l’Aranès, Jordi Suïls, explicava que: “aquest òrgan té com a principals finalitats conèixer quins són els factors de la vitalitat o falta de vitalitat de la llengua aranesa i proposar accions en favor de la seva supervivència i promoció, per a això durem a terme accions de recerca en matèria lingüística i d’assessorament al Conselh Generau d’Aran”.

En aquest sentit, la síndica d’Aran ha volgut agrair el treball dels sis membres que conformen aquest Consell Consultatiu, així com dels professionals de l’àrea de llengua del Conselh Generau, “és un luxe poder comptar amb persones amb la seva trajectòria i professionalitat, que ens asseguren que el Conselh Generau compti amb el rigor lingüístic i professional a l’hora de prendre decisions d’impacte en la situació actual de la llengua”.

La síndica d’Aran ha destacat que aquest és un moment històric per a l’aranès, donat que, amb la constitució del Consell Consultatiu, el govern d’Aran fa un gran pas en el camí de la recuperació, promoció i normalització de l’aranès, i ha volgut agrair el treball i dedicació dels sis membres que conformen aquest òrgan, així com dels i les professionals de l’àrea de llengua del Conselh Generau

Els membres que conformen aquest Consell Consultatiu són:

Jòrdi Suils Subirà: coordinador del Conselh Consultatiu

• Professor titular de sociolingüística occitana a la UdL.

• La seva tesi doctoral va estar centrada en l’avaluació dels resultats lingüístics en el sistema trilingüe de l’ensenyament de l’aranès.

• Ensenya aranès des de l’any 1992 en cursos regulars de títols universitaris, en l’Institut de Llengües de la UdL i en els cursos per a adults del Conselh Generau.

Helena Torres Purroy:

• És sociolingüista i comunicadora, professora del departament de Filologia catalana i comunicació de la UdL.

• Té formació en gestió del multilingüisme i ha fet recerca en llengües minoritzades (a Grècia).

• Ha col·laborat amb el Departament de diversitat lingüística del Centre Unesco de Catalunya i amb Linguapax, una entitat que treballa en la preservació i promoció de la diversitat lingüística per tot el món.

Estève Cros:

• Des de l’any 2016 és director de l’Ofici públic de la llengua occitana, organisme públic de l’Estat francès que sosté la promoció, ensenyament i transmissió de la llengua occitana a la regió d’Occitània i Aquitània.

• Ha estat durant nou anys l’encarregat de la missió “lenga e cultura occitana” al Conselh regional Miègjorn-Pirenèus.

• Periodista en el diari “La Setmana”. Col·laborador en Ràdio País.

James Costa:

• Titulat com a professor d’occità en 2003 per l’Estat francès.

• Tesi en sociolingüística sobre l’occità a Provença i l’escocès a Escòcia, a l’escola en particular.

• Professor de sociolingüística en la Universitat Sorbonne Nouvelle. Les seves recerques són majoritàriament sobre l’occità.

• En 2016 va publicar una monografia en anglès sobre la sociolingüística de la revitalització de l’occità.

Xavier Lamuela Garcia:

• Ha estat Professor de Lingüística romànica a la Universitat de Girona i Professor de Lingüística occitana a la Universitat de Tolosa Lo Miralh.

• La seva activitat de recerca està orientada a l’estudi de l’evolució de les llengües romàniques, sobretot, dels processos de planificació lingüística.

• Va participar en la redacció de les Normes ortografiques der aranès.

• Va formar part del Comitè d’experts de la “Declaracion Universau des Drets Lingüistics”.

• Ha publicat nombrosos articles i una desena de llibres, entre ells Estandarització i establiment de les llengües.

Frederic Vergés Bartau:

• Mestre a la Val d’Aran.

• Membre de la redacció de les Normes ortografiques der aranés i autor del Petit diccionari aranès-castelhan-catalan-francès.

• Va ser durant 4 anys director del Centre de Normalizacion Lingüistica der Aranès i actualment és president del Centre d’Estudis Aranesos.

• Premi Robèrt Lafont 2020 per la seva trajectòria laboral i personal en la defensa de l’aranès.

• Ha elaborat nombrosos materials pedagògics per a educació infantil i primària i ha estat formador de llengua aranesa al personal docent i professor d’aranès per a adults.

Info: Conselh Generau d’Aran