Eth Conselh Generau d’Aran a reabilitat era cobèrta dera absida dera glèisa de Montgarri que se trobaue damb vàries patologies en:

  • Era cobèrta sus autar e sacristia
  • Era cobèrta dera tor e campanau
  • Manca de drenatge
  • Henedures ena façada
  • Campanau
  • Paviment interior
  • Autar

Carlos Barrera, sindic d’Aran, a manifestat

“eth problèma ei que i auie ua pala que daue tath mur dera glèisa e acumulaue nhèu que causaue umiditats ena estructura de husta. Damb aguesta òbra s’a modificat era pala e ara era nhèu non s’i acumularà”.

Eth Conselh Generau d’Aran a finançat era quantitat de 29.999€ a trauèrs d’ua part dera subvencion globau qu’autrege era Deputacion de Lleida entara conservacion de patrimòni culturau e artistic d’Aran. Eth Santuari de Montgarri a finançat era auta part dera òbra damb un còst de 24.237,41€.

Era primitiva glèisa de Montgarri siguec bastida en sègle XII. Entre es sègles XVI e XVII se bastic ua glèisa fòrça mès grana e ath costat a diuèrses edificacions corresponentes ath vielh espitau, era rectoria e era casa der administrador. Era fondacion deth santuari se remonte a principis deth sègle XII.

Damb eth temps, apròp deth santuari se bastiren bastisses damb era mission d’espitau de montanha, qu’equivalie a refugi de passants. Entre eth sègle XVI e XVII, eth comun de Gessa damb sòs dera venda deth tèrme, bastic era glèisa, era rectoria adjunhada (o casa des vicaris), era viuenda des arrendataris, un espitau o bastissa d’apartaments entà alotjar as viatgèrs e ua granja damb es corraus entàs animaus proprietat deth Santuari.

Totes aguestes bastisses se disposauen ath torn d’ua plaça quadrangulara, en tot formar un conjunt compacte, accessible per un portau.

Ena actualitat, d’aqueri bastiments, a part deth Santuari, practicament sonque demore en pè era aubèrja, ua casa. Laguens deth Santuari trobam ua batiadera per immersion esculpida sus un blòc de pèira de barrina e de forma prismatica.

Eth santuari a estat un des centres de devocion mès important dera comarca e entorns, tant catalanes coma deth costat francés. Era actuau bastissa siguec bastida en sègle XVI encara que i a inscripcions apròp eth portau de 1634, e en campanau de 1671 e 1695. Punt tradicionau de concentracion des ramades deth Plan de Beret.

Informacion Conselh Generau d’Aran