Durant aquest mandat, s’ha posat de manifest que l’ús social de l’aranès ha caigut, de fet, es calcula que actualment només el 18% de la població l’utilitza.
Per la candidata d’Unitat d’Aran al Conselh Generau, Maria Vergés, la situació que pateix la llengua és molt preocupant: «L’aranès es troba en una situació de crisi total i absoluta, certament hi ha una manca de recursos abocats per aquestes polítiques lingüístiques, hem millorat en aquest aspecte, però encara ens queda camí per recórrer. Volem que l’aranès estigui equiparat al català».
Per revertir aquesta situació totes les formacions polítiques demanen més recursos per poder equiparar l’aranès al català i fer accions també fora de l’escola. Ròsa Maria Salgueiro, candidata de Convergència Democràtica Aranesa, creu que s’ha de lluitar de forma unitària per fomentar l’ús de l’aranès entre els joves: «És curiós perquè tot el jovent surt dels centres educatius sabent parlar aranès, però després no l’utilitzen socialment. Hem d’anar tots a l’una».
En la mateixa línia, des d’Aran Amassa, la seva portaveu Ruth Barella, ha insistit en l’ús quotidià de la llengua i ha proposat la creació d’una taula de diàleg entre el Conselh Generau, docents, gremi d’hostaleria i empreses privades: «Necessitem parlar, parlar i parlar i sobretot són les empreses, restauració i botigues que haurien d’incentivar amb els seus cartells la difusió de la llengua, no obstant també creiem que són insuficients els recursos que s’ofereixen actualment».
Per aquest mateix motiu, entitats com Lengua Viua fa 28 anys que surten al carrer per defensar i potenciar la llengua i interpel·lar a les noves generacions. Al mes de juliol, organitzen la Corsa «Aran per sa Lengua», per unir l’esport i la música i alhora, defensar l’aranès.
Info i foto: Marta Lluvich ACN