Els membres dels parcs naturals d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, del Cadí-Moixeró i de l’Alt Pirineu i Aran disposaran de 120 nous pals de cobertura del 112

El conseller d’Interior, Jordi Jané, acompanyat del director general de Protecció Civil, Joan Delort, i del director del CAT112, Frederic Adan, ha presentat aquest matí,  el projecte de col·laboració amb els Consells Comarcals de l’Alt Urgell, del Pallars Jussà, del Pallars Sobirà i de l’Alta Ribagorça, i el projecte de pals de cobertura del 112 a membres dels parcs naturals d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, del Cadí-Moixeró i de l’Alt Pirineu i Aran.

D’altra banda, i en relació als sensors de cabals del riu, el titular d’Interior ha posat en valor la importància de disposar de les dades d’aquests sensors. «Actuar de forma preventiva és una de les tasques del Departament d’Interior i amb la informació que ens donaran aquests 27 nous sensors podrem preveure què pot passar riu avall i avisar i comunicar-ho als municipis que en puguin resultar afectats«, ha afegit.

Pals de cobertura 112 i sensors de cabals del riu

El CAT112 i aquests tres parcs han acordat instal·lar una cinquantena de pals de cobertura a les zones d’aquests espais naturals on hi hagi cobertura, i siguin zones de pas intensiu o hi ha més risc de patir un accident. També es col·locaran una cinquantena de pals més en altres indrets (bàsicament senders) de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, que seran finançats per l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA).

Els pals serveixen per saber que en aquella petita zona sí que hi ha cobertura. D’aquesta manera, si un grup d’excursionistes pateixen o són testimonis d’una emergència en un d’aquests recorreguts, poden desplaçar-se fins a l’últim pal senyalitzador que han passat per alertar els operadors del telèfon d’emergències 112. Els pals de senyalització disposen d’una matrícula que inclou xifres i lletres per tal d’identificar quin pal és exactament i que els operadors del telèfon 112 sàpiguen de forma automàtica des d’on truca el ciutadà que vol avisar de l’emergència.

Les dades dels sensors instal·lats a les capçaleres dels rius Garona, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Segre, que fins ara estaven a disposició exclusiva dels consells comarcals, també es cediran al CECAT per millorar la presa de decisions i la gestió dels avisos a la població davant de situacions de risc derivades de la crescuda del cabal d’aquests rius.

Conveni RESCAT

RESCAT és una xarxa de telecomunicacions destinada a cobrir les necessitats de comunicacions dels serveis d’emergències i seguretat de la Generalitat de Catalunya i d’altres administracions locals. El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) te l’encàrrec del Departament d’ Interior de la gestió tècnica de la Xarxa RESCAT.

Actualment hi ha 24.927 terminals, els principals usuaris dels quals són els Mossos d’Esquadra(38%), Bombers(15%), Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM, 6%), Agents Rurals(5%), Protecció Civil*(7%) que inclouria també els ajuntaments sense Policia Local,  Policies Locals(26%), i altres (3%).

La cobertura arriba al 97% amb elements fixes i una mica menys del 90% en elements mòbils, motivat per la manca de cobertura de telefonia mòbil d’alguns llocs concrets encara.

Al 2015 la xarxa RESCAT va cursar més de 410.000 hores de tràfic de trucades de grup, aconseguint un increment de més del 29% d’usuaris en 8 anys i un increment de més del 75% en volum de trucades en 8 anys.

Al 2012 es va iniciar la compartició de comunicacions per mitjà de la Xarxa RESCAT  entre les Policies Locals i Mossos. Actualment  ja el 85% dels convenis ja estan signats.