El projecte arquitectònic, impulsat pel Departament de Cultura, el Conselh Generau d’Aran, l’Ajuntament de Les i l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), compta amb un finançament de 295.976 euros a càrrec del Departament de Cultura.
[adrotate group=»1″]Les Festes der Haro formen part de les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus, reconegudes i inscrites en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.
Ahir va tenir lloc a Les la presentació del projecte arquitectònic de la Casa der Haro, l’edifici patrimonial que serà la seu del futur Centre d’Interpretació de les Festes der Haro, incloses en les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus, reconegudes i inscrites en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO el mes de desembre de 2015.
El projecte està impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran, l’Ajuntament de Les i l’INCASÒL, i compta amb un finançament de 295.976 euros a càrrec del Departament de Cultura.
Les obres tindran una durada aproximada de vuit mesos i seran dirigides per l’empresa Ola-Architects SLP, autors del projecte. Es preveu la rehabilitació de l’edifici existent, de principis del segle XX i que fins al 2010 va ser la seu de la biblioteca municipal, i la seva ampliació amb nous volums arquitectònics que correspondran al vestíbul d’entrada i als serveis del futur equipament.
La presentació va anar a càrrec de la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar; del sindic d’Aran, Francés Boya; de l’alcalde de Les, Andreu Cortés, i del director de projectes de l’INCASÒL, Ferran Casanovas, i va comptar amb l’assistència de la conselhèra de Coneishement e de Naues Tecnologies e Innovacion, Angelina Cases, i del director dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura, Miquel Àngel Cullerés.
Amb la creació del centre d’interpretació de les Festes der Haro, les institucions implicades contribueixen a la posada en valor d’aquest patrimoni cultural, de valor excepcional i únic al món.
Festes del foc als Pirineus
Cada any, coincidint amb la celebració del solstici d’estiu, a bona part dels pobles del Pirineu s’hi celebren les festes de foc de les falles, haros i brandons. Aquesta festa consisteix en baixar des de les muntanyes fins a la plaça del poble, unes torxes, o falles, enceses amb un foc vital i renovador, que culminen en una foguera a l’entorn d’un arbre de foc. Existeixen diverses modalitats d’aquest esquema festiu, tant en la confecció i la tipologia mateixa de les falles com en la forma de manipular-les, variacions que responen a les especificitats locals de cada indret. També s’hi inclou en aquesta modalitat de celebració les festes de foc que se celebren a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, a l’Alt Berguedà, durant el solstici d’hivern.
El gener de 2020 es va fer una troballa molt important que ens aproxima a l’origen històric d’aquesta celebració, ara per ara desconegut. En un pergamí que recull una sentència de delimitació dels termes de la Seu d’Urgell, Alàs, Cerc i Torres d’Alàs, es fa referència a l’espai de la serra on cada poble podia fer “fars i falles”. El document en qüestió està datat el 5 de febrer de 1543, i constitueix la notícia més antiga de què es disposa fins ara de la celebració d’aquesta festa. Les falles dels Pirineus són en l’actualitat un dels màxims exponents del patrimoni cultural de la serralada pirinenca i constitueix, per tant, un element cultural que aplega pobles i valls d’aquesta extensa àrea en una gran celebració de caràcter transfronterer.
Seixanta-tres pobles fallaires d’Andorra, Aragó, Catalunya i França que celebren anualment aquesta important tradició van elaborar una candidatura única, encapçalada per Andorra, la qual va ser reconeguda pel seu gran valor patrimonial i inscrita en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.
Info: Gencat.cat
Fotos: Gencat.cat/Ajuntament de Les