Aguest dimenge Amassa realizèc era sua prumèra convocacion publica ena plaça dera glèisa de Vielha, damb ua cinquantia d’assistents.

S’i liegec un manifèst pera sobeiranetat energetica, era recuperacion des recorsi naturaus e contra er abusiu aument deth prètz dera lum e en madeish acte s’a iniciat ua campanha de recuelhuda de firmes damb era intencion de hèr arribar es demanes prepausades enes Ajuntaments e ath Conselh Generau d’Aran.

MANIFÈST: RECUPEREM PRÈTZI E GESTION. CONCENTRACION DIMENGE 24 D’OCTOBRE 2021

1. Tota era riquesa deth país enes sues diuèrses formes e sigue quina sigue era sua proprietat ei subordinada ar interès generau.

2. S’arreconeish era iniciatiua publica ena activitat economica. Per lei, es recorsi o servicis essenciaus pòden èster reservadi ath sector public, mès que mès en cas d’un monopòli, e tanben pòden èster ordenadi a intervier en interès public quan er interès generau atau ac requerisque. Article 128 dera Constitucion Espanhòla de 1978.

Eth dia 23 d’octobre de 2020, eth prètz dera lum ère 45,19 € MW/Ora.

Eth dia 7 d’octobre paguèrem eth prètz dera lum mès nauta de tota era istòria, 288,53 €

MW/Ora, un 367% mès que hè un an.

Endesa, Iberdrola e Naturgy, guanhen ua mejana de 700.000 € cada ora, damb uns beneficis nets annuaus de 7.000 milions d’èuros, uns beneficis frut der espòli des nòsti recorsi e qu’acaben enes mans des oligarques dera electricitat.

D’ençà qu’eth tandèm Felipe Gonzalez – Aznar privatizèren un sector tan estrategic coma er energetic, auem viscut un espòli constant de recorsi e deth territòri ath pòble, per part d’un oligopòli electrofeixista plen d’especuladors e cargues politics, damb un modèu de producción capitalista qu’explòte eth nòste territòri e recorsi enquia que ja non se pòt mès e alavetz se’n van.

En Catalonha i a 400 sauts d’aigua, damb ua concession improrrogable de 75 ans, mès ¾ parts an un termini ath delà des 75 ans, en tot acabar er an 2061.

Justament 75 ans dempús qu’er an 1986 Felipe Gonzalez modifiquèsse era Lei d’Aigües reiniciant totes es concessions a 0, entà atau favorir era totau privatizacion e explotacion d’un ben public, coma ei era aigua. Totes aguestes argúcies legaus an estat avalades pera Confederacion Idrografica der Ebre, ua institucion totaument opaca que sonque velhe per interès d’aguest oligopòli electric.

Non podem contunhar permetent qu’es elits e eth gran capitau contunhen especulant damb un recors tan de besonh e imprescindible, coma ei era energia, mentre mos condemne ara classa trabalhadora a ua praubesa energetica en aument.

Ei intolerable qu’un parelh d’empreses privades gestionen e decidisquen sus es nòsti recorsi, en tot estofar-mos damb prètzi abusius mentre an darrèr an mos espòlien uns beneficis milionaris.

Per tot açò didem pro.

• Pro d’un modèu de produccion d’energia liberau que mos condemne a passar heired en iuèrn.

• Pro de contunhar pagant era hèsta a especuladors e politics, que s’enriquissen a costa dera nòsta precarietat.

• Pro de perméter qu’un oligopòli privat contunhe esplotant e treiguent benefici des nòsti recorsi e deth nòste territòri.

• Pro de participar en mercat europèu des drets d’emissions de CO₂, a on es granes empreses contaminantes responsables deth cambiament climatic, especulen damb eth miei ambient e mos ac hèn a pagar as consumidors.

E per açò demanam:

• Era nacionalizacion, sense compensacion, de tot eth sector energetic der estat espanhòu entà poder recuperar era gestion publica dera energia.

• Er escandilhament de totes es concessions idroelectriques de 75 ans o mès e qu’aguestes passen a mans publiques pr’amor qu’eth pòble decidisque era gestión des sòns recorsi.

• Ua intervencion der estat en oligopòli electric, a on se regulen es prètzi de manera immediata e s’acabe damb era constanta especulacion e espòli d’Endesa, Iberdrola e Naturgy.

• Ua allegacion conjunta des ajuntaments d’Es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Naut Aran e Vielha, qu’amassa damb eth Conselh Generau d’Aran, demanen d’iniciar es tramits de declaracion dera caducitat des centraus idroelectriques dera Val d’Aran e les pogam recuperar entath pòble.

• Qu’es companhies mès contaminantes paguen dera sua pòcha es drets d’emission de CO₂ corresponents e que non ac paguen, coma enquiara, es consumidors.

Recuperem era sobeiranetat energetica, lutem entara nacionalizacion e gestion des nòsti recorsi, volem energia entà toti!

Info: Aran Amassa