Eth 23 d’agost de 1313, hè aué 707 ans, eth rei Jaime II signaue en Lhèida era Querimònia, era Carta Magna dera Val d’Aran que confirmave eth dret istoric aranés, era possession comunau deth territòri e es institucions pròpries deth país damb eth Conselh Generau d’Aran.

Eth document d’Era Querimònia siguec autrejat peth rei Jaime II en 1313 e en eth s’arremasen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca.

Era Querimònia ei eth privilègi concedit peth rei Jaime II d’Aragon eth Just entara Val d’Aran en 1313 e que constituís eth dret istoric d’Aran. Eth privilègi se concedic des deth Casteth deth Rei de Lhèida, dempús deth retorn dera Val ath domeni dera Corona d’Aragon, e un còp finalizat era administracion fiduciària d’Aran pes reis de Mallorca.

Damb era fin d’afermar eth domeni dera Val d’Aran eth rei Jaime II d’Aragon ordenèc compilar per escrit es Emplecs e Costums deth dret consuetudinàri aranés, e ath madeish temps recompensèc as aranesi en tot concedir-les franqueses e privilègis.

Includís era liura possession pes aranesi des sues montanhes sense servitud reiau, eth liure profitament dera aigua, deth bòsc e des prats non fitats.

A cambi, es aranesi acceptauen eth pagament d’un unic tribut ath rei per vesin, eth Galin Reiau, consistent en ua panièra de forment der an qu’equivalie a un Galin o setau part d’ua quartièra aranesa.

Eth document restaurat d’Era Querimònia se pòt visitar en Archiu Istoric Generau d’Aran en Çò d’Ademà mès coneishuda coma era Casa deth Senhor d’Arròs.

707 años de la Querimònia la Carta Magna de Aran

El 23 de agosto de 1313, hace hoy 707 años, el rey Jaime II firmaba en Lleida la Querimònia, la Carta Magna del Valle de Aran que confirmaba el derecho histórico aranés, la posesión comunal del territorio y las instituciones propias del país con el Conselh Generau d’Aran.

El documento de la Querimònia fue entregado por el rey Jaime II en 1313 donde se recogen determinados derechos consuetudinarios aceptados o modificados por el monarca.

La Querimònia es el privilegio concedido por el rey Jaime II de Aragón el Justo al Valle de Aran en 1313 y que constituye el derecho histórico del Aran. El privilegio se concedió desde el Castillo del Rey de Lleida, tras el regreso del Valle al dominio de la Corona de Aragón, y una vez finalizada la administración fiduciaria de Aran por los reyes de Mallorca.

Con el fin de afianzar el dominio del Valle de Aran el rey Jaime II de Aragón ordenó compilar por escrito los Usos y Costumbres del derecho consuetudinario aranés, y a la vez recompensó a los araneses concediéndoles franquezas y privilegios.

Incluye la libre posesión por los araneses de sus montañas sin servidumbre real, el libre aprovechamiento del agua, del bosque y los prados no acotados.

A cambio, los araneses aceptaban el pago de un único tributo al rey por vecino, el Galin Reiau, consistente en un tamaño o cesto de trigo del año medida que equivalía a un Galin o séptima parte de una cuartera aranesa.

El documento restaurado de Era Querimònia se puede visitar en el Archivo Histórico General de Aran en Çò d’Ademà más conocida como la Casa deth Senhor d’Arròs.

707 anys de la Querimònia la Carta Magna d’Aran

El 23 d’agost de l’any 1313, fa avui 707 anys, el rei Jaume II signava a Lleida la Querimònia, la Carta Magna de la Val d’Aran que confirmava el dret històric aranès, la possessió comunal del territori i les institucions pròpies de país amb el Conselh Generau d’Aran.

El document de la Querimònia va ser lliurat pel rei Jaume II el 1313 on es recullen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats pel monarca.

La Querimònia és el privilegi concedit pel rei Jaume II d’Aragó el Just a la Val d’Aran l’any 1313 i que constitueix el dret històric de l’Aran. El privilegi es va concedir des del Castell del Rei de Lleida, després del retorn de la Val al domini de la Corona d’Aragó, i un cop finalitzada la tutela d’Aran pels reis de Mallorca.

Per tal de consolidar el domini de la Val d’Aran el rei Jaume II d’Aragó va ordenar compilar per escrit els Usos i Costums del dret consuetudinari aranès, i alhora va recompensar als aranesos concedint franqueses i privilegis.

Inclou la lliure possessió pels aranesos de llurs muntanyes sense servitud reial, el lliure aprofitament de l’aigua, del bosc i dels prats no fitats.

A canvi, els aranesos acceptaven el pagament d’un únic tribut a rei per veí, el Galin Reiau, consistent en una mida o cistell de blat de l’any mesura que equivalia a un Galin o setena part d’una quartera aranesa.

El document restaurat d’Era Querimònia es pot visitar a l’Arxiu Històric General d’Aran a Çò d’Ademà més coneguda com la Casa deth Senhor d’Arròs.