A Astúries, es parlen dues llengües autòctones: l’asturià o asturlleonès, predominant a la major part del territori, i el gallec asturià, conegut com a eonaviego, a la franja occidental d’Astúries. Cal destacar que mentre l’actual president de la Xunta d’Astúries parla l’asturianu, el cap de llista del Partit Popular per Astúries és parlant d’eonaviego.
En el marc de la possible oficialitat de les llengües, que sembla imminent, l’aplicació de l’oficialitat de l’occità aranès a Catalunya serà un cas d’estudi aplicable al procés pel reconeixement gallec asturià arreu del Principat d’Astúries.
El IV seminari d’Iniciativa pol Asturianu per a l’oficialitat de les llengües pròpies d’Astúries va tenir lloc els dies 15 i 16 de març a l’edifici històric de la Universitat d’Uviéu sota el lema “Entrín y non. Normalizar enantes de la oficialidá”.
Durant aquests dos dies, experts i activistes en llengües minoritzades d’arreu van presentar les seves experiències, fites i reptes. Es va parlar de la situació legal i social de l’asturlleonès a Lleó de la mà d’Álvaro Rosales; la política lingüística del basc a Navarra de la mà de Manex Mantxola Urrate; i la situació de l’aragonès de la mà de Sílvia Cebolla.
D’entre els experts, Ferriol Macip, de l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC), va exposar respecte del reconeixement de la llengua occitana arreu d’Occitània i va oferir informació sobre la victòria en el procés d’oficialitat de l’occità, Aranès a l’Aran i a Catalunya.
Info i foto: País Invisible / Ferriol Macip