Eth sindic de Aran reclame que s’abilite un mecanisme parlamentari entà agilizar eth desplegament der autogovèrn aranés e afirme que “trèir competéncies lingüistiques ath Conselh Generau ei un error politic”.

Aguest maitin a auut lòc eth prumèr debat sus era situacion d’Aran e eth sòn autogovèrn en Parlament de Catalunya, a on eth sindic d’Aran, Francés Boya, a expausat detalhadament er estat de quauqui airaus primordiaus entara Val d’Aran, atau coma establís era Lei 1/2015, deth Regim Especiau d’Aran.

Era prumèra qüestion ena que s’a centrat eth sindic d’Aran pendent era sua intervencion a estat “respóner s’eth hèt d’auer artenhut un reconeishement legau ei sufisent entà satisfèr era volentat d’autogovèrn dera Val d’Aran, e se podem e auem de conformar-mos damb es bones volentats e uns marcs legislatius que ben enquadernadi luden enes estatgères mès que, totun, an un escàs recorrut en sòn desplegament”.

En aguest sens, Boya a rebrembat qu’en diuèrses leis catalanes se reconeish “de forma molt contondenta qu’era natura dera autonomia d’Aran non ei administrativa, senon politica” e a reclamat entara Val d’Aran un autogovèrn reau e non administratiu, atau coma s’establís en tèrmes legaus.

Pendent era sua intervencion, eth sindic d’Aran s’a planhut tanben dera qüestion deth finançament, ahèr qu’afècte de forma dirècta ar autogovèrn deth Conselh Generau d’Aran, maxima institucion aranesa. En aguest ambit, a metut de manifèst era “precarietat notòria en çò que tòque a inversions per part dera Generalitat”.

Eth sindic de Aran reclame que s’abilite un mecanisme parlamentari entà agilizar eth desplegament der autogovèrn aranés e afirme que “trèir competéncies lingüistiques ath Conselh Generau ei un error politic”

A qualificat de lèu inexistent eth finançament destinat a Aran per part dera Generalitat entre es ans 2011 e 2020, “enes que non i a auut sistèma de finançament, pr’amor d’ua decision unilaterau dera Generalitat, en qué, escassament, auem disposat des recorsi destinadi as servicis basics”.

A rebrembat eth nau sistèma de finançament aprovat en 2019 e qu’a entrat en vigor damb era aprobacion deth nau pressupòst dera Generalitat: “un modèl que calerà avalorar enes propères annades e que mos dòte d’un hons incondicionat qu’a de créisher en base as auanci pressupostaris dera pròpia Generalitat e un percentatge deth 10% entà un hons d’inversions que, pensam, non milhorarà es disponibilitats des sistèmes anteriors e pòt redusir  substanciaument era capacitat de decisions deth Conselh Generau sus era inversion”.

Era situacion dera lengua aranesa

Ua qüestion clau en debat sus era situacion d’Aran a estat era der aranés: “sense dubte, s’es aranesi auem un propòsit clar e definit en sègle XXI ei mantier era nòsta lengua”, afirmaue eth sindic d’Aran, en tot híger damb contundéncia que: “Aran a d’auer es competéncies plies en matèria de politica lingüistica e a d’auer un finançament digne tara sua gestion. Es 60.000 euròs qu’aué se destinen tara politica lingüistica deth Conselh son a totes lums insufisents”.

Tanben a destacat, laguens d’aguest encastre dera lengua, eth grad de debat ath torn dera qüestion lingüística occitana: “un debat legitim que compòrte, totun, eth risc de devaluar era realitat aranesa”. En aguest sens, Boya a assegurat èster: “un defensor dera occitanitat aranesa, e voi qu’Occitània age ua lengua viua en cada un des sòns parçans damb era riquesa que caracterize as sues variantes”, mès tanben a afirmat que: “implicar a Aran en aguest combat, trèir-le part des sues competéncies en matèria de lengua pr’amor dera defensa der occitan ei un error, politic e lingüistic que s’a d’esmendar”.

Atau donc, a demanat ara Generalitat de Catalunya trabalhar amassa damb eth Conselh Generau d’Aran entà centrar-se en preservar, mantier e impulsar er aranés. “Non auem ne podem entretenguer-mos en arren mès que non sigue trebalhar en favor dera divulgacion e der impuls sociau dera lengua”, afirmaue.

Eth sindic, Francés Boya, a metut de manifèst era situacion insostenibla que trauèsse eth sistèma sanitari aranés dempús qu’en 2012 era Generalitat redusisse de forma drastica era transferéncia de recorsi ath Conselh Generau d’Aran                                                                                                      

Er estat dera sanitat aranesa

Un aute des ahèrs enes quaus s’a centrat aguest debat a estat era situacion ena que se trape era sanitat aranesa, e es besonhs e problematiques as quaus a de hèr front, especiaument en aguesti moments de pandèmia, provocada pera COVID-19.

Eth sindic d’Aran a rebrembat qu’era Generalitat transferic es competéncies en matèria de sanitat ath Conselh Generau en an 2001, e en 2006 signèc eth convèni que regule e desvolòpe aguest traspàs. En aguesti moments, 14 ans dempús: “aguest convèni non a estat reanuit ne modificat en cap moment, enquiath punt de qu’actuaument ei caducat”.

Eth sindic, Francés Boya, a metut de manifèst “era situacion insostenibla que trauèsse eth sistèma sanitari aranés dempús qu’en 2012 era Generalitat redusisse de forma drastica era transferéncia de recorsi ath Conselh Generau d’Aran, ua reduccion que se materializèc en ua disminucion deth 20% deth pressupòst dera maxima institucion aranesa, e que suposèc qu’eth pressupòst destinat ara sanitat aranesa se retalhèsse en un 10’23%, en tot qu’era retalhada que patic eth sistèma sanitari catalan siguec sonque deth 5%”, un infrafinançament qu’a estat assumit peth pròpi Conselh Generau d’Aran, “en tot comportar un tensionament important deth sistèma financèr dera institucion, ath temps qu’a limitat eth sòn creishement e era implementacion de projèctes en d’auti airaus de besonh entath benèster dera Val d’Aran e era sua gent”.

En çò que hè ar airau sociau, a explicat eth sindic d’Aran, “era situacion ei encara mès critica pr’amor qu’actuaument non existís cap convèni Generalitat-Conselh que regule e desvolòpe es traspassi en matèria de servicis sociaus. Aguesta situacion pòrte a que, actuaument, en Aran, tot e auer es competéncies transferides, auem mens servicis en matèria sociau des qu’an en d’auti territòris deth Pirenèu”.

Airau sociau

Entre d’auti ahèrs tractadi en aguest debat, eth sindic a expausat tanben d’autes problematiques que trauèsse era Val d’Aran en servicis basics coma era grèu problematica de viuenda que se viu en tot en territòri, eth nau modèl de Pompièrs-Emergéncies, eth suenh ath miei ambient e era innovacion e retencion deth talent en territòri, entre d’auti.

Totun, eth sindic d’Aran a volut arregraïr ath Parlament e era Generalitat de Catalunya “pr’amor que sense era sua volentat e disposicion eth camin der autogovèrn aranés jamès aurie començat e, possiblement, es aranesi non poirien auer recuperat es sòns drets istorics” e les a emplaçat entà trabalhar conjuntament entà arténher un autogovèrn politic reau entath govèrn deth Conselh Generau d’Aran e ua gestion eficaç dens sòns servicis essenciaus.

Info: Conselh Generau d’Aran