Eth sòn objectiu ei de recuélher era lengua des persones d’auançada edat dera Val d’Aran, entà bastir un còrpus complèt que pogue èster objècte d’estudi e entà hèr-ne difusion entre eth public generau en forma de petiti extractes.
Era varianta aranesa dera lengua occitana a patit fòrtes transformacions enes darrèrs cinquanta ans, pes influéncies des lengües vesies e des lengües de major difusion. Fòrça vocabulari pròpri se pèrd e es caracteristiques sintactiques dera lengua van desapareishent o transformant-se.
Aguestes constituïssen era basa dera personalitat umana deth territòri. Era milhor manèra de sauvaguardar es valors identitàries deth país ei de conservar es formes pròpries dera expression que s’a hargat damb era istòria e damb eth territòri. Es formes pròpries dera lengua dera Val d’Aran mantenguien hè cinquanta ans ua relacion damb era lengua medievau fòrça destacabla.
En aguesti moments era distància entres es dues variantes (era medievau e era actuau) s’a alongat e mos cor prèssa hèr un recuelh dera lengua, ja qu’es darrèrs testimònis estàn desapareishent. Se prenem coma referéncia er espectacular recuelh de Joan Coromines en El Parlar de la Vall d’Aran, hèt sus enquèstes ath long de tota era Val d’Aran, pendent es ans 30 a 60 deth sègle passat, e lo comparam damb er estat dera lengua actuau, veiguem de forma preocupanta era transformacion patida.
Eth recuelh dera lengua des mès grani ei urgent. Aguest projècte s’amie a tèrme a trauès d’entrevistes en format audiovisuau, que posteriorament seràn transcrites e finaument editades e catalogades entà èster difonudes entre eth public generau en forma de petiti extractes.
Entà perméter ua milhora comprension des valors identitàries deth territòri e dera sua istòria, es entrevistes tracten sus es formes de vida des entrevistadi, d’abans e d’ara (diferenti aspèctes dera vida sociau aranesa, tecniques deth sector primari, era situacion dera hemna en airau public e privat, eth sòn saber hèr, era guèrra civila, era sua pròpria relacion damb era lengua…).
Damb açò, era societat aranesa dispausarà d’un materiau d’un naut interès patrimoniau, donques se tracte deth legat que mos dèishen es nòsti auantpassats, qu’an construït era istòria e identitat d’aguest país. Un des principaus objectius deth projècte ei de méter en valor deth nòste patrimòni immateriau, culturau e lingüistic, e poder-lo transméter as generacions futures e persones que vien de d’auti endrets deth mon.
Ath delà, eth corpus recuelhut poderà èster era basa de trabalh que permete desvolopar, en un futur, ua analisi e estudi dera forma lingüistica de cada interlocutor, atau coma deth contengut des entrevistes, entà auer un mès ample coneishement des aspèctes que conformen era lengua e identitat deth nòste país.
Mès informacion en: https://youtu.be/__kWIWA1yso
Info e foto: IEA-AALO